25 Feb, 2016 | Conceptos psicológicos, Miscelánea, Psicología, Psicoterapia
La mort invisible. Aquest era el tema de la taula redona del programa Dues Voltes de IB3, presentat per Neus Albis, del día 24 de febrer, i en el que em van permetre participar com a representant del Col.legi de Psicologia de les Illes Balears. Una capçalera que ho diu tot quan parlem de les morts per suicidi. No tenim les dades actualitzades (per què?), les darreres son les de 2013, i son alarmants. És la primera causa de mort no natural, per davant dels accidents de tràfic i es la primera causa de mort entre els homes de 24 a 35 anys. A Espanya es van registrar 3870 suicidis, la xifra més alta desde que es fan les estadístiques. Les Illes Balears es la cuarta Comunidad que més casos contava, amb 104 morts. 81 homes i 23 dones. Si sabem ademés que cada mort per suicidi afecta a una mitjana de unes altres 6 persones de l’entorn (parella, mare, pare, fills, germans, predins, amics). Si sabem ademés que per cada persona que ho consuma, unes altres 20 ho intenten. Si sabem que entre el 70-90% tenien un diagnóstic de salut mental, i únicament 1/3 part estava rebent tractament específic. Si sabem ademés que hi ha una infradetecció de la incidencia real del suicidi. Ens podem fer una lleugera idea de la magnitud del problema i cal demanar als responsables polítics que donin una resposta contundent. Any rera any fan campanya expressant la intenció de fer-ho, però lo cert és que no hi ha Espanya, ni a la nostra Comunitat, cap pla de prevenció ni estrategias integrals per abordar...
